LA LLEGENDA DEL CIRERER D'ARBOÇ

Temps era temps, hi havia un castell a dalt d'un turó on hi vivia una bellíssima noia anomenada Corbezzolina. Aquesta noia li agradava molt sortir al bosc i recollir tota mena de fruites i flors boscanes.La noia caminava cada matí pel bosc i emplenava el cistell de fruites i baies. Hi havia una fruita, però, que li tenia el cor robat: la fruita del cirerer d'arboç.

Era una fruita vermellosa que creixia d'una planta de fulles molt verdes. Aquell fruit tenia un gust molt especial i era molt sucós. La seva forma, però, era ben diferent de tal com la coneixem ara. En aquell temps aquella fruita era igual que les cireres; era ben llisa i capaç de rodolar pel terra com una canica. A la Corbezzolina li passava una mica com el Síssif de la mitologia grega: cada vegada que recollia aquelles cireres no podia evitar de perdre-les. Aquelles cireres li relliscaven de les mans i rodolaven, rodolaven fins a perdre's. La Corbezzolina plorava amargament perquè no podia portar aquella fruita tan deliciosa als pares. Vosaltres també us hauríeu desesperat després d'haver perdut un bon cistell de cireres, oi?

 

Els follets del bosc van escoltar els seus plors i van decidir ajudar-la. Ja sabeu que els follets tenen virtuts màgiques que no cal desdenyar i que, a més de ser molt trapelles, també poden ajudar els qui més ho necessiten. Doncs, mireu, aquests follets van convertir les cireres d'arboç en un fruit rugós i pesat. 

 

Cada vegada que aquelles delícies s'escapaven del cistell de la Corbezzolina quedaven ben quietes al terra, i, d'aquesta manera, la noia les podia recuperar sense cap dificultat. I si no us ho creieu aneu a Itàlia i us explicaran aquesta llegenda i us diran que el cirerer d'arboç és també el símbol d'aquell país perquè és un arbust que té els tres colors de la seva bandera: el verd de les fulles, el blanc de les flors i el vermell del seu fruit. A Itàlia anomenen Corbezzolo la fruita del cirerer d'arboç i... Llegenda explicada, llegenda acabada!